dilluns, 18 d’octubre del 2010
Articles de l'entorn sonor
Percepció del so
L’ orella humana és un òrgan que recull les ones sonores i les transforma en impulsos nerviosos. No tots els sons son audibles. L’oïda humana té uns límits anomenats llindars, relacionats amb les freqüències i la intensitat.
-Consta de 3 parts:
L’orella externa: on hi ha el pavelló que activa d’embut per rebre els sons i canalitzar-los cap al timpà, que aquest vibra en rebre l’ona sonora i transmet la vibració als ossets.
L’orella mitjana: Els ossets amplifiquen l’energia del so per transmetre les vibracions a l’oïda interna.
L’orella interna: les ones viatgen a l’oïda interna a traves del líquid.Les vibracions estimulen unes cèl•lules microscòpiques en forma de pèls, que transformen la vibració en un impuls elèctric, el nervi auditiu envia l’ impuls al cervell, que interpreta el senyal.
Els ultrasons són els sons de freqüència superior als 20.000Hz, son imperceptibles per a l’oïda humana.
Límits de percepció de la intensitat
La percepció de la intensitat del so depèn de la distància, entre altres factors. És clar que, a mesura que ens allunyem del focus emissor, sentim el so més fluix.
Molts països tenen una legislació que estableix els límits d’intensitat permesos –en decibles-, límits que varien segons l’ora del dia.
Des del moment que naixem comencem a perdre cèl•lules de pèl.
Són filaments fràgils que no es regeneren quan han estat danyats.
Els perills més grans a què aquestes cèl•lules estan exposades són la infecció, les drogues i el soroll.
Una febre alta o un impuls de so a un nivell alt poden matar moltes cèl•lules. El fet d’escoltar música rock en directe més de dues hores al dia sense fer servir protecció fàcilment pot ocasionar un dany irreversible i permanent a l’audició.
La meitat dels joves tenen problemes auditius pel soroll:
El 17% que tenen lesions més greus necessitarà audiòfons als 40 anys.
Hàbits perjudicials: La meitat dels barcelonins entre 14 i 27 anys tenen una deficiència auditiva irreversible com a conseqüència del soroll urbà i uns hàbits de risc, com ara sentir música a un volum alt a través d’auriculars o a les discoteques, segons un estudi.
Edificis poc preparats: Un altre element perjudicial és l’acústica dels edificis, des de discoteques construïdes en antigues fàbriques fins a vivendes amb parets que permeten sentir la conversa dels veïns. Un terç dels projectes de noves construccions no compleixen les normes de protecció sonora en l’edifici.
Espanya és el país europeu amb més contaminació acústica.
Voices of Tyranny – Temples of silence:
Els ritmes i sistemes de comunicació del paisatge sonor natural ens debel•la’n que deu va ser, o és, entre altres coses, un enginyer acústic de primera classe. Simplement a la natura no hi ha sorolls capaços de destruir l’audició.
Intentant trobar pistes en quant a la forma en que el disseny del paisatge sonor es tindria que desenvolupar si prestéssim més atenció al gran secret “a voces” de la naturalesa i menys als circs de la civilització.
“Crescendo-descrescendo”:
Durant l’últim mil•lenni la música occidental pren la forma d’un crescendo continu cap a un clima indeterminat.
A l’actualitat ens trobem a prop del límit de seguretat en el que posen succeir danys fisiològics. Escoltem relats de musics que pateixen una pèrdua d’audició ocupacional.
Tothom sap que el nivell d’intensitat que ensordeix en el qual es produeix i es consum la música contemporània planteja un problema molt serio per la salut de forma que un augment suplementari en el volum seria absurd. Per això urgeix preguntar-se: Quan començarà el decrescendo?
L’ orella humana és un òrgan que recull les ones sonores i les transforma en impulsos nerviosos. No tots els sons son audibles. L’oïda humana té uns límits anomenats llindars, relacionats amb les freqüències i la intensitat.
-Consta de 3 parts:
L’orella externa: on hi ha el pavelló que activa d’embut per rebre els sons i canalitzar-los cap al timpà, que aquest vibra en rebre l’ona sonora i transmet la vibració als ossets.
L’orella mitjana: Els ossets amplifiquen l’energia del so per transmetre les vibracions a l’oïda interna.
L’orella interna: les ones viatgen a l’oïda interna a traves del líquid.Les vibracions estimulen unes cèl•lules microscòpiques en forma de pèls, que transformen la vibració en un impuls elèctric, el nervi auditiu envia l’ impuls al cervell, que interpreta el senyal.
Els ultrasons són els sons de freqüència superior als 20.000Hz, son imperceptibles per a l’oïda humana.
Límits de percepció de la intensitat
La percepció de la intensitat del so depèn de la distància, entre altres factors. És clar que, a mesura que ens allunyem del focus emissor, sentim el so més fluix.
Molts països tenen una legislació que estableix els límits d’intensitat permesos –en decibles-, límits que varien segons l’ora del dia.
Des del moment que naixem comencem a perdre cèl•lules de pèl.
Són filaments fràgils que no es regeneren quan han estat danyats.
Els perills més grans a què aquestes cèl•lules estan exposades són la infecció, les drogues i el soroll.
Una febre alta o un impuls de so a un nivell alt poden matar moltes cèl•lules. El fet d’escoltar música rock en directe més de dues hores al dia sense fer servir protecció fàcilment pot ocasionar un dany irreversible i permanent a l’audició.
La meitat dels joves tenen problemes auditius pel soroll:
El 17% que tenen lesions més greus necessitarà audiòfons als 40 anys.
Hàbits perjudicials: La meitat dels barcelonins entre 14 i 27 anys tenen una deficiència auditiva irreversible com a conseqüència del soroll urbà i uns hàbits de risc, com ara sentir música a un volum alt a través d’auriculars o a les discoteques, segons un estudi.
Edificis poc preparats: Un altre element perjudicial és l’acústica dels edificis, des de discoteques construïdes en antigues fàbriques fins a vivendes amb parets que permeten sentir la conversa dels veïns. Un terç dels projectes de noves construccions no compleixen les normes de protecció sonora en l’edifici.
Espanya és el país europeu amb més contaminació acústica.
Voices of Tyranny – Temples of silence:
Els ritmes i sistemes de comunicació del paisatge sonor natural ens debel•la’n que deu va ser, o és, entre altres coses, un enginyer acústic de primera classe. Simplement a la natura no hi ha sorolls capaços de destruir l’audició.
Intentant trobar pistes en quant a la forma en que el disseny del paisatge sonor es tindria que desenvolupar si prestéssim més atenció al gran secret “a voces” de la naturalesa i menys als circs de la civilització.
“Crescendo-descrescendo”:
Durant l’últim mil•lenni la música occidental pren la forma d’un crescendo continu cap a un clima indeterminat.
A l’actualitat ens trobem a prop del límit de seguretat en el que posen succeir danys fisiològics. Escoltem relats de musics que pateixen una pèrdua d’audició ocupacional.
Tothom sap que el nivell d’intensitat que ensordeix en el qual es produeix i es consum la música contemporània planteja un problema molt serio per la salut de forma que un augment suplementari en el volum seria absurd. Per això urgeix preguntar-se: Quan començarà el decrescendo?
Documentar una mirada nova
Documentar, una mirada nova:
El llibre Documentar, una mirada nova ma aportat moltes idees, i he vist que hi havia coses que desconeixia totalment; Per tant m’ ha ajudat a ampliar els meus coneixements d’una forma molt positiva .
El llibre ma fet pensar en la importància de la documentació. Els infants viuen en un mon en el qual els canvis de la societat, la tecnologia i la cultura són cada cop més ràpids, per això cal tenir una ment flexible que ens ajudi a aprendre coses noves.
Crear contextos on siguin possibles espais d’observació, per comprendre com els infants construeixen aquest coneixement.
Man sobtat moltes de les trenta histories, son molt interessants, però hi ha una que ma agradat molt, es la de “Un repte” de l’Arnau de 14 mesos, la possibilitat de que als infants els agradi plantejar reptes, posar en joc les seves habilitats, les noves adquisicions o aprenentatges; i el que recullen les imatges es a un infant el qual es planteja reptes que persisteixen en la seva acció, i al seu ritme, es mostra capaç de superar les dificultats que se li presentin.
També ma sobtat l’apartat de: “Quan la curiositat no s’esgota” jo crec que s’ha de documentar tan lo positiu com lo negatiu, evidentment no de la mateixa manera, però si que lo negatiu s’hauria de documentar per deixar-hi constància i així poder treballar-ho i reforçar-ho mes. Es evident que lo positiu s’ha de documentar, ja que són experiències que els infants creen a traves de la seva imaginació i del seu aprenentatge, i molts d’aquests son únics i a la vegada es veuen els processos de cada un d’ells.
Ma interessat molt la pedagogia que confia en els infants i el seu potencial, que treballa perquè cada infant pugui ser lliure, se situa al seu costat, l’acompanya en aquesta aventura que per a ells es tan apassionant de descobrir tantíssimes coses, de voler conèixer, interpretar , canviar...per així contribuir activament a la seva emancipació personal. He vist que la pedagogia es una manera de treballar compartida amb altres nivells educatius.
El Llibre li dona molta importància a documentar com aprenen els infants, hi ha moltes opinions diferents, jo he creat la meva pròpia opinió. Al Llibre posa que podria ser que documentar no fos res de nou, però amb tot el que explica a continuació crec que el documentar genera l’entusiasme i el creixement personal de les persones que participen en aquest treball.
Documentar com aprenen els infants és una de les qüestions fonamentals de l’escola activa, de l’escola que valora, respecta i confia en l’ infant del qual desconeixem els límits del seu potencial i tot allò que pot arribar a aprendre. Els nens necessiten experimentar per ells mateixos, saber de que son capaços, manipular objectes de la vida diària, per que així s’estimulin a partir de sentiments, de tocar les coses, agafar-les, mirar-les...
Que es preguntin que es això? I que puc fer? A aquesta etapa les hormones es desenvolupen molt ràpidament.
Així també exploren amb sons, imitant amb la qual cosa aprenen moltíssim , i així poden crear entre ells una atmosfera de complicitat. Valoren sensacions agradables i desagradables... i d’aquesta manera aprenen a controlar moviments i aprenen a través de l’experiència quotidiana.
Amb això vull dir, que des de el meu punt de vista trobo molt be que es documentin els aprenentatges dels infants, i quan jo sigui mestre m’agradarà poder documentar com aprenen els infants!
La reflexió i la opinió que vull donar sobre aquest llibre, es que val la pena llegir-lo ja que aprens moltes coses,com jo, segur que hi ha molta gent que no s’havia plantejat moltes situacions que ofereix el Llibre, i no sabia que es podia documentar l’aprenentatge dels infants. Es molt interessant, el guardaré i a mi personalment em servirà en el futur per poder posar-lo en pràctica!
QUI ETS TU?
La persona a la que descric:
Es una companya de classe, la he escollit a ella ja que tenim bona relació i el que he parlat i compartit amb ella fins ara ha sigut agradable.
Els cabells els te ondulats com onades, d’un color castany fosc i molt llargs.
Els seus ulls són rodonets i marrons, el nas és petitet porta un pírcing rodonet i té la boca de pinyonet.
És simpàtica, alegre, sincera, espavilada, riallera, però quan s’enfada…s’enfada!!
Això sí, és molt amiga dels seus amics!
Va néixer el 14 de Febrer de 1992, té18anys. Té un germà d’ onze anys que es diu Pol.
Viu a Barcelona al Barri San Andrés. Ve de l’escola Sagrada família.
El seu color preferit és el blau, encara que tots li agraden.
La música que més li agrada és el Barrio i Estopa.
Actualment no té feina, però estaria encantada d’estar treballant.
El seu estil de vestir és modern i molt variat! Acostuma a portar pantalons texans, malles negres, faldilles texanes, jaquetes llargues, samarretes amb estampats, li agraden les arracades grans i els anells.
I per acabar que quedi molt clar! que li agrada tot el menjar, però les llaminadures li encanten!!
Es una companya de classe, la he escollit a ella ja que tenim bona relació i el que he parlat i compartit amb ella fins ara ha sigut agradable.
Els cabells els te ondulats com onades, d’un color castany fosc i molt llargs.
Els seus ulls són rodonets i marrons, el nas és petitet porta un pírcing rodonet i té la boca de pinyonet.
És simpàtica, alegre, sincera, espavilada, riallera, però quan s’enfada…s’enfada!!
Això sí, és molt amiga dels seus amics!
Va néixer el 14 de Febrer de 1992, té18anys. Té un germà d’ onze anys que es diu Pol.
Viu a Barcelona al Barri San Andrés. Ve de l’escola Sagrada família.
El seu color preferit és el blau, encara que tots li agraden.
La música que més li agrada és el Barrio i Estopa.
Actualment no té feina, però estaria encantada d’estar treballant.
El seu estil de vestir és modern i molt variat! Acostuma a portar pantalons texans, malles negres, faldilles texanes, jaquetes llargues, samarretes amb estampats, li agraden les arracades grans i els anells.
I per acabar que quedi molt clar! que li agrada tot el menjar, però les llaminadures li encanten!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)