Articles de l'entorn sonor

Percepció del so
L’ orella humana és un òrgan que recull les ones sonores i les transforma en impulsos nerviosos. No tots els sons son audibles. L’oïda humana té uns límits anomenats llindars, relacionats amb les freqüències i la intensitat.
-Consta de 3 parts:
L’orella externa: on hi ha el pavelló que activa d’embut per rebre els sons i canalitzar-los cap al timpà, que aquest vibra en rebre l’ona sonora i transmet la vibració als ossets.
L’orella mitjana: Els ossets amplifiquen l’energia del so per transmetre les vibracions a l’oïda interna.
L’orella interna: les ones viatgen a l’oïda interna a traves del líquid.Les vibracions estimulen unes cèl•lules microscòpiques en forma de pèls, que transformen la vibració en un impuls elèctric, el nervi auditiu envia l’ impuls al cervell, que interpreta el senyal.
Els ultrasons són els sons de freqüència superior als 20.000Hz, son imperceptibles per a l’oïda humana.

Límits de percepció de la intensitat
La percepció de la intensitat del so depèn de la distància, entre altres factors. És clar que, a mesura que ens allunyem del focus emissor, sentim el so més fluix.
Molts països tenen una legislació que estableix els límits d’intensitat permesos –en decibles-, límits que varien segons l’ora del dia.
Des del moment que naixem comencem a perdre cèl•lules de pèl.
Són filaments fràgils que no es regeneren quan han estat danyats.
Els perills més grans a què aquestes cèl•lules estan exposades són la infecció, les drogues i el soroll.
Una febre alta o un impuls de so a un nivell alt poden matar moltes cèl•lules. El fet d’escoltar música rock en directe més de dues hores al dia sense fer servir protecció fàcilment pot ocasionar un dany irreversible i permanent a l’audició.






La meitat dels joves tenen problemes auditius pel soroll:
El 17% que tenen lesions més greus necessitarà audiòfons als 40 anys.
Hàbits perjudicials: La meitat dels barcelonins entre 14 i 27 anys tenen una deficiència auditiva irreversible com a conseqüència del soroll urbà i uns hàbits de risc, com ara sentir música a un volum alt a través d’auriculars o a les discoteques, segons un estudi.
Edificis poc preparats: Un altre element perjudicial és l’acústica dels edificis, des de discoteques construïdes en antigues fàbriques fins a vivendes amb parets que permeten sentir la conversa dels veïns. Un terç dels projectes de noves construccions no compleixen les normes de protecció sonora en l’edifici.
Espanya és el país europeu amb més contaminació acústica.

Voices of Tyranny – Temples of silence:
Els ritmes i sistemes de comunicació del paisatge sonor natural ens debel•la’n que deu va ser, o és, entre altres coses, un enginyer acústic de primera classe. Simplement a la natura no hi ha sorolls capaços de destruir l’audició.
Intentant trobar pistes en quant a la forma en que el disseny del paisatge sonor es tindria que desenvolupar si prestéssim més atenció al gran secret “a voces” de la naturalesa i menys als circs de la civilització.

“Crescendo-descrescendo”:
Durant l’últim mil•lenni la música occidental pren la forma d’un crescendo continu cap a un clima indeterminat.
A l’actualitat ens trobem a prop del límit de seguretat en el que posen succeir danys fisiològics. Escoltem relats de musics que pateixen una pèrdua d’audició ocupacional.
Tothom sap que el nivell d’intensitat que ensordeix en el qual es produeix i es consum la música contemporània planteja un problema molt serio per la salut de forma que un augment suplementari en el volum seria absurd. Per això urgeix preguntar-se: Quan començarà el decrescendo?